La batalla de l'estalvi és un desafiament constant en la vida de cadascú. Implica resistir la temptació del consum impulsiu, superar els biaixos cognitius i conrear hàbits consistents. Però, a més, aquesta lluita pot veure's influïda per factors emocionals i socials.

Els atrons de despesa estan profundament arrelats a la ment humana. Des de la forma com percebem el valor dels diners fins a com afrontem els estímuls, les nostres decisions financeres estan modelades per una complexa interacció de creences i experiències passades.

No cal desfer-se de totes les targetes de crèdit ni aïllar-se a casa, però és fonamental entendre com la psicologia repercuteix en el nostre pressupost personal. Aquest aspecte, de vital importància, acostuma a oblidar-se. Tanmateix, aquells qui aconsegueixen comprendre aquesta dinàmica troben el camí cap a l'estabilitat i l’acompliment de les seves metes financeres.

La relació amb els diners

Nostres creences, emocions i experiències juguen un paper determinant en la manera com gastem o conservem els diners. Com afecten aquests factors a les nostres decisions financeres?

En primer lloc, les nostres creences, moltes vegades adquirides des de la infantesa, perfilen la nostra relació amb els recursos econòmics. Per exemple, si percebem els diners com un actiu escàs i difícil d'obtenir, és probable que adoptem una mentalitat d'escassetat que ens porti a ser excessivament cautelosos amb els nostres estalvis. De manera similar, si creiem que els diners són un símbol d'èxit i estatus social, podem caure en la trampa del consumisme desenfrenat per mantenir una imatge exterior.

Les nostres emocions també interfereixen. L'ansietat, la por i la culpa poden portar-nos a evitar la tan necessària educació financera o a prendre decisions impulsives per alleujar temporalment aquestes emocions incòmodes. D'altra banda, l'eufòria i la confiança excessiva aconsegueixen conduir-nos a assumir riscos innecessaris, com invertir en actius volàtils sense una avaluació adequada del risc.

Finalment, les nostres pròpies vivències deixen una empremta duradora. Si hem experimentat dificultats en el passat, és possible que mostrem una actitud d'aversió al risc i siguem reticents a invertir o a assumir deutes. Al contrari, si hem tingut èxit, podem ser més propensos a buscar oportunitats d'inversió.

Biaixos cognitius presents en les nostres decisions

Els biaixos cognitius, dreceres mentals que simplifiquen les eleccions, poden provocar judicis erronis en l'àmbit econòmic. Quan es tracta de protegir el nostre capital, aquests biaixos poden tenir un impacte perjudicial. Un dels més destacats és el biaix del present, que porta a preferir recompenses immediates sobre beneficis futurs, dificultant l'acumulació de fons. Les persones tendeixen a gastar en el moment, subestimant la importància del llarg termini.

No obstant això, hi ha altres biaixos que també influeixen. El biaix de confirmació, per exemple, impulsa a buscar informació que validi creences preexistents. Si una persona creu que no pot estalviar perquè sempre hi ha despeses imprevistes, buscarà exemples que confirmin aquesta creença i descartin possibles oportunitats. Igualment, l'aversió a la pèrdua també és rellevant, ja que ens impulsa a evitar pèrdues en lloc de buscar guanys, cosa que ens pot acabar fent mantenir (en ocasions) els diners en comptes de baix rendiment en lloc d'invertir-los.

Obstacles comuns al camí de l'estalvi

Els patrons de pensament i comportament també tenen el seu pes en els nostres esforços. Identificar-los i entendre'ls ens permet superar els obstacles que podrien estar limitant el nostre progrés. Te’n presentem alguns, encara que n'existeixen molts d'altres.

• Procrastinació. Implica posposar constantment la decisió de reservar fons. Les persones poden reconèixer la importància d'estalviar, però deixen per a “demà” l'acció de començar. Això condueix a una falta de prou capital per a emergències o metes a llarg termini, com la jubilació, ja que mai no es prenen els passos necessaris per construir una base financera sòlida.
• Negligència de petites despeses. Sovint, se subestima l'impacte acumulatiu de petites despeses diàries, com cafès, snacks i subscripcions menors. Encara que cada consum individual sembla insignificant, sumats representen una quantia considerable que podria haver-se reservat.
• Gratificació immediata. En una societat on el consum ràpid i la satisfacció immediata són promoguts constantment, és fàcil caure en la trampa de gastar diners en coses que no necessitem realment, simplement perquè ens fan sentir bé en el moment. Aquesta mentalitat ens indueix a buscar la gratificació instantània a compte de les nostres metes financeres a llarg termini, ja que sacrifiquem l'acumulació de fons per satisfer desitjos momentanis.

Altres factors presents en els nostres hàbits de despesa

A més d'aquests patrons de despesa, factors externs com la publicitat i l'entorn social també exerceixen influència en la nostra manera de comportar-nos. La publicitat està hàbilment dissenyada per manipular les nostres emocions i crear desitjos i necessitats artificials, promovent el consum de productes i serveis que no sempre són beneficiosos per a nosaltres.

De la mateixa manera, el nostre entorn social pot pressionar-nos per gastar més del que podem permetre'ns, ja sigui per mantenir-nos al dia amb les últimes tendències o per encaixar en determinats cercles socials. Aquest fenomen es coneix en psicologia com a “consum imitatiu” i es manifesta en situacions com sortir freqüentment a menjar, adquirir roba de marca, tenir l'últim model de telèfon o participar en activitats costoses perquè és el que fan els nostres col·legues.

A més, les xarxes socials amplifiquen aquesta pressió, mostrant constantment imatges de vides aparentment perfectes. Veure a amics i coneguts viatjant, presumint de béns de luxe o gaudint d'experiències exclusives pot crear una sensació de necessitat i urgència per malgastar, fins i tot quan aquest dispendi no és sostenible. Aquesta comparació constant pot erosionar els esforços i portar a decisions financeres que comprometen l'estabilitat econòmica.

Suggeriments per millorar l'estalvi

Implementar canvis en els nostres hàbits financers no és només una qüestió de números, sinó també de comprendre i abordar els aspectes propis de la psicologia que influeixen en les nostres decisions. Compartim alguns consells per conrear una relació més saludable amb els diners:

1. Consciència i autoavaluació. El primer pas cap a la millora financera és ser conscients dels nostres patrons de despesa. Pren temps per reflexionar sobre les teves creences, les teves emocions i com aquestes repercuteixen en les teves eleccions.
2. Fixa metes clares. Defineix metes financeres específiques i assequibles que et motivin a estalviar i administrar el teu capital de manera responsable. Poden incloure la creació d'un fons d'emergència, el pagament de deutes o la creació d'una guardiola per a objectius a llarg termini com la compra d'una casa.
3. Pressupost i seguiment. Elabora un pressupost personal detallat que reflecteixi els teus ingressos, despeses i objectius. Seguir un pressupost t'ajuda a controlar el consum, identificar àrees de millora i prioritzar les teves metes. Utilitza eines de seguiment com aplicacions o fulls de càlcul per monitorar els teus progressos regularment.
4. Automatització d'estalvis. Simplifica el procés configurant transferències automàtiques des del teu compte corrent a un compte d'estalvis o inversió. Automatitzar els teus fons t'ajuda a fer de l'economia una prioritat i a evitar la temptació de gastar els diners abans que reservar-lo.
5. Pràctica de la gratificació retardada. Entrena la teva ment per resistir el desig de la recompensa instantània i prioritza la gratificació a llarg termini. Abans de realitzar una compra impulsiva, pren un temps per reflexionar sobre si realment necessites l'article i com aquest desemborsament afectarà les teves metes financeres.
6. Educació financera. Continua aprenent sobre finances i habilitats de gestió. Llegeix llibres, blogs o articles sobre economia, assisteix a seminaris o tallers i busca l'assessorament d'experts si és necessari. Com més coneixement tinguis, més ben equipat estaràs per prendre decisions.
7. Previsió. Assegura't de protegir el teu futur i el dels teus éssers estimats mitjançant la contractació d'una assegurança adequada. Un assegurança de vida, per exemple, pot proporcionar una xarxa de seguretat financera en cas de mort, mentre que un assegurança de salut et protegeix de despeses mèdiques inesperades. Consulta solucions d'estalvi per avaluar les teves necessitats específiques i trobar l'opció que millor s'adapti a la teva família.