- Sandra Solaguren-Beascoa | #impúlsate
- 4 min de lectura
La respiració és una funció involuntària que l'ésser humà fa contínuament de manera automàtica i natural. Hauríem de parar atenció en aquest acte tan important.
Potser, com és una cosa que fem de manera no deliberada i que no implica aturar-se i pensar-hi amb plena consciència, no es dona prou importància a la respiració com, en canvi, sí que passa amb la necessitat de menjar, de beure i de dormir. Tanmateix, és essencial de respirar per continuar vius; encara més, s'hauria de dedicar temps a aprendre a respirar com cal per garantir una bona salut, un repòs correcte i un rendiment esportiu idoni. T'ho expliquem tot seguit.
El mecanisme de la respiració
Si simplifiquem aquest mecanisme complex que amaga el sistema cardiorespiratori, direm que el procés de respiració comença quan captem l'aire de l'atmosfera. El 21 % d'aquest aire és oxigen i, gràcies als pulmons, es combina amb l'hemoglobina de la sang. La sang, carregada d'oxigen, és bombada pel cor i es distribueix a tots els òrgans del cos per via de les artèries, amb la finalitat que les cèl·lules produeixin l'energia que cal per dur a terme les activitats de la vida diària.
Com ja et deus haver adonat, aquest sistema tan increïble té com a punt de partida el moment de captació de l'aire i, per tant, cal comprovar si es fa correctament, perquè tot el procés flueixi de manera adequada. En aquest punt és lògic de fer-se aquestes preguntes: on s'ha d'inspirar l'aire?, quin és el millor mecanisme perquè l'oxigen arribi als pulmons?, hauríem de respirar pel nas o per la boca?, per on tinc tendència a respirar?, entre d'altres. Ara bé, com que és un mecanisme automàtic, no t'has entretingut mai a pensar com respires o si la manera com ho fas és la més bona per a la salut. Si és així, no hi pateixis, mirarem d'aclarir-te els principals dubtes de la manera més planera possible.
Per la boca o pel nas? Pel nas, és clar
La inspiració (el moment en què capturem l'aire) ha de començar al nas. Aleshores l'aire entra en contacte amb les membranes mucoses de les fosses nasals per on es filtra (i, talment, es bloca l'entrada de bacteris i de partícules contaminants que provenen de l'exterior) i s'humidifica (el paper termoregulador). S'ha demostrat que respirar pel nas augmenta la producció d'òxid nítric, un gas que permet de regular la pressió arterial i millorar el flux sanguini, fet que és beneficiós per a la salut cardiovascular (Lundberg et al., 1996; Strijdom et al., 2009).
Segons aquestes afirmacions, sembla que l'ésser humà s'ha programat per respirar pel nas; tanmateix, hi ha molta gent que, inconscientment, respira per la boca sense saber que això afecta negativament l'estat de salut. Diverses recerques han revelat que els animals que respiren per la bocal tenen nombrosos problemes dentals, i també alteracions anatòmiques, que perjudiquen directament la seva estructura mandibular (Harvold et al., 1981; Miller et al., 1982). De la mateixa manera, aquest fenomen afecta els éssers humans, sobretot durant els primers anys de vida. Així doncs, és important de detectar i de corregir aquesta anomalia en els infants, per prevenir el desenvolupament d'una mala oclusió dental que implicaria una mandíbula “anormal” i que, fins i tot, podria causar una deformació facial a mesura que creixen (Limme, 1984; Torre i Guilleminault, 2018). Al marge d'això, respirar per la boca fa augmentar la sequedat i disminueix el pH salival, cosa que fa més probable de tenir càries i empitjora la salut bucal general (Sivasankar i Fisher, 2002; Choi et al., 2016).
Ara és més evident, doncs, que s'ha de respirar pel nas si volem tenir cura de la salut, desenvolupar-nos com cal i tenir qualitat de vida. No obstant això, si ets una persona que fa exercici de manera regular, et demanaràs si aquest fet també pot afectar el teu rendiment. En efecte, la respiració bucal ha demostrat que és un factor de risc que predisposa a patir problemes d'asma (Kairaitis et al., 1999). Les persones que respiren per la boca tendeixen a fer més inspiracions, fins al punt que es poden arriben a hiperventilar; per això es fa aquesta associació directa entre la respiració bucal i l'aparició de l'asma (Fanfulla et al., 1998). En conseqüència, en aquestes persones els costa d'activar correctament el diafragma (Trevisan et al., 2015) i ho tenen malament per aconseguir una bona capacitat aeròbica (Okuro et al., 2011).
En definitiva i, per cloure aquesta petita aportació, tant si fem exercici físic de manera regular com no, hem d'aprendre a respirar pel nas. Únicament així aconseguirem:
- de millorar la termoregulació
- de filtrar l'aire
- d'augmentar la producció d'òxid nítric
- de prevenir les malalties dentals
- d'evitar i/o minimitzar la aparició de l'asma
i, com a conseqüència de tot plegat, millorar el rendiment esportiu.
En cas de dubte sobre temes de salut, és essencial que sàpigues que tens sempre a disposició teva un equip de metges. Ho pots consultar en les assegurances de salut de Tomamos impulso.
I tu, com respires? A partir d'ara, esperem que pel nas. ;-)
Més sobre mi
Sandra Solaguren-Beascoa. Graduada en CAFiE (Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport). Especialista en salut, entrenament i dona. Doctorada en Biomedicina en la Universitat de Granada. Entrenadora i investigadora a MAMIfit.
Més articles sobre: