Qualssevol de nosaltres, de manera gradual o de forma sobtada, podem trobar-nos en la situació que un familiar, com a resultat d'una malaltia, passi a ser una persona dependent per a les seves activitats quotidianes. Si decidim assumir aquestes cures en part o totalment en l'àmbit familiar, una part important del nostre temps, que fins ara ocupàvem amb altres activitats, passarà a estar dedicat a prestar ajuda al nostre familiar en aquelles tasques que ja no pugui realitzar per si mateix.

La cura del nostre familiar pot fer que la nostra vida canviï de manera radical afectant-nos tant a nosaltres com a la resta de familiars i persones del nostre entorn i repercutint en molts àmbits:

• Relacions familiars: tensions generades pel repartiment de tasques, punts de vista diferents sobre les cures, falta de temps per dedicar a altres membres de la família.
• Àmbit laboral i econòmic: dificultat per compaginar cures amb horaris laborals, necessitat de reduccions de jornada, disminució d’ingressos, increment de despesa per les cures.
• Vida social i lleure: reducció notable del temps dedicat a activitats lúdiques, esportives, a les amistats...
• Salut: cansament, fatiga mental, sensació de deteriorament de la salut...
• Estat d'ànim: una veritable tempesta de sentiments, molts negatius (tristesa, desesperança, impotència, preocupació, culpabilitat, por, angoixa, irritabilitat...) però també alguns positius derivats de sentir-se més proper i útil per al seu ésser estimat, alhora que descobrir noves habilitats o facetes, com l'agraïment de la persona cuidada.

A més, cada cuidador/a viu la situació d'una manera diferent i hi ha molts factors que condicionen com es percep i s’hi conviu: a qui es cuida, quina relació prèvia es tenia amb aquest familiar, el grau de dependència, la participació o no en la cura per part d’altres familiars o professionals, el nivell d'auto exigència del cuidador/a...

Però qui cuida el cuidador/a?

Les cures que s'ha de procurar la persona cuidadora són tan importants com les cures que el familiar dependent necessita. Si assumim el rol de cuidador principal, cuidar-nos a nosaltres mateixos és la millor manera d'estar preparats i d'obtenir i millorar les nostres capacitats per atendre apropiadament les necessitats del nostre familiar.

L'activitat que desenvolupen les persones cuidadores és complicada i difícil ja que la major part de les vegades suposa anteposar la cura de la persona dependent a la seva vida familiar i personal. Encara que de vegades es poden repartir les tasques entre diversos membres de la família, la càrrega i la responsabilitat recau habitualment sobre la persona que assumeix les cures, cuidador o cuidadora principal que, en països com Espanya, encara en un alt percentatge, sol ser una dona propera al pacient (esposa, germana, filla...).

Les cuidadores i cuidadors han de tenir al seu abast tots els suports necessaris que afavoreixin el seu estat de salut òptim i puguin identificar i atendre les seves pròpies necessitats primer, així com afrontar amb fortalesa emocional els problemes i les dificultats diàries que sorgeixen com a conseqüència d'aquesta nova tasca que han assumit. Per a això necessiten tenir els coneixements adequats sobre la situació de la persona dependent i com lliurar les cures sense que afecti el seu estat de salut física i mental, a llarg termini, i la seva autonomia.

Recomanacions

Per tant, en aquesta tasca és important que, com a persona cuidadora, tinguem en compte les següents recomanacions:

• El primer, ser conscient de la importància que té la tasca que s'ha assumit i admetre que està fent tot el possible, vigilant el nivell d'auto exigència que ens marquem.
• Conèixer i formar-se, si és necessari, sobre les cures que el familiar necessitarà.
• Compartir la responsabilitat amb la persona dependent fomentant les auto-cures i aprendre a dir NO davant de les demandes excessives.
• Acceptar tota l'ajuda que tinguem disponible i admetre que tenim dret a cometre errors i a no culpar-nos per això.
• Compartir la cura amb altres persones sempre que sigui possible i buscar ajuda en els familiars, els amics i els serveis professionals de l'administració pública o privats.
• És important dedicar temps per a la pròpia preparació física i psíquica.
• Buscar temps per dedicar-lo a un mateix/mateixa fent coses que ens agradin com: llegir, escoltar música, passejar, descansar o practicar relaxació.
• Fer atenció a les nostres necessitats i tenir cura de la nostra salut: dormir prou hores, fer exercici físic amb regularitat, evitar l'aïllament...
• Organitzar el temps, planificar les cures i repartir les tasques.
• Mantenir les relacions socials: el contacte amb els amics, tenir cura de les relacions familiars, amb la parella, els fills...

Símptomes d'alerta

La cura d'una persona dependent té repercussió sobre l'estat emocional de les cuidadores i els cuidadors. Quan es descuiden les pròpies necessitats o es perd l'autonomia i s'assumeix un excés de responsabilitat, la persona cuidadora pot veure afectat el seu benestar emocional presentant els següents símptomes psíquics i socials:

• Tristesa
• Fatiga emocional
• Irritabilitat
• Abandonament de la cura personal
• Sentiments de culpa
• Rebuig cap a la persona dependent amb distanciament emocional
• Actitud negativa cap a la cura, cap a la pròpia feina i cap a si mateixa
• Aïllament i solitud, pèrdua del temps de lleure individual i compartit

Com a conseqüència d'això pot veure disminuïda la seva qualitat de vida fins a arribar a emmalaltir i poden aparèixer certs símptomes o comportaments que han de fer saltar les alarmes:

• Pèrdua de gana
• Menjar compulsivament
• Angoixa
• Plor
• Falta de concentració
• Accidents domèstics
• Cansament, que es manifesta amb esgotament físic i psíquic
• Tremolor
• Insomni
• Abús de fàrmacs i/o alcohol

Davant l'aparició de qualsevol d'aquests símptomes cal demanar ajuda a un/a professional i deixar-se ajudar, posant límits a cura de la persona dependent perquè només cuidant-se de si mateixa/o podrà estar en condicions òptimes per prestar tota l'ajuda que la persona necessiti. El millor, per tant, és prevenir l'aparició de la malaltia prenent part activa en la pròpia cura.

Més informació
- Persona cuidadora. Cuidar. Junta d'Andalusia
- "Cuidar, cuidar-se i sentir-se bé": Guia per a persones cuidadores. Fundació Pilars

Més sobre mi
Fernando Mayá Trujillo és Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron), Expert en Valoració de Mal Corporal (IL3-Universitat de Barcelona) i amb Especialització en Valoració Mèdica de la Incapacitat Laboral (Universitat d'Alcalá). Ha desenvolupat la major part de la seva activitat laboral en el sector de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social tant en l'àmbit assistencial com en el de gestió i, actualment, desenvolupa la seva tasca com a Director dels Centres Mèdics d'Agrupació.