Tots els aliments que comprem (ja sigui en petits comerços o grans superfícies) han de portar impresa la seva corresponent etiqueta per informar-nos, com a consumidors, de què consumirem realment si decidim optar per la compra d'aquest producte. Tanmateix, malgrat que els fabricants tenen l'obligació d'informar de manera clara i detallada amb què elaboren els seus productes, no sempre resulten fàcils d'entendre i ens dificulten saber què estem menjant realment. Per això, a continuació, et donem uns petits tips perquè et resulti més fàcil poder dur a terme la lectura de l'etiquetatge dels aliments que consumeixes en el teu dia a dia.

L'etiquetatge dels aliments és un requisit que tots els fabricants han de complir

A l'hora de fabricar i comercialitzar un producte ha d'estar degudament etiquetat. Tanmateix, les etiquetes no sempre mostren una informació clara i precisa de quin ha estat el procés d'elaboració de l'aliment que estem comprant, generant com consumidors, confusió i incertesa.

Què ha d'incloure l'etiqueta d'un producte alimentari?

Perquè l'etiquetatge d'un aliment i/o producte sigui complet ha d'incloure els següents apartats: denominació (identificar l'aliment); ingredients (per ordre, de major a menor percentatge); al·lergògens (substàncies susceptibles de generar al·lèrgies i/o intoleràncies); informació nutricional (valor energètic, quantitat de: greix, greix saturat, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal) expressada normalment en grams, quilos, litres, centilitres o mil·lilitres; data de caducitat i/o consum preferent; procedència (indicar el lloc d'origen del producte).

Per tal de mostrar la realitat de què estem menjant, et donem unes petites pautes perquè, de manera fàcil i ràpida, puguis revisar l'etiquetatge dels aliments mentre compres. Continua llegint:

1. Ordre dels ingredients: els aliments apareixen ordenats de forma decreixent, sent el primer producte de la llista el que és present en major percentatge. Per això, en processats com la crema de cacau, per exemple, és important que ens fixem que el primer ingredient de la llista no sigui el sucre i encara més quan ens venen el producte com a “crema de cacau noir”, fomentant que, com consumidors, pensem que és una opció molt més saludable que altres del mercat.
2. Longitud del text de l'etiqueta: és millor que la llista sigui curta, ja que sol ser sinònim de producte real o processat mínimament. Normalment, els productes que trobem als supermercats amb llistes d'ingredients infinites són autèntics ultraprocessats: productes que hem de moderar i/o evitar-ne el consum regular en la nostra dieta.
3. Número i tipus d'additius: els additius són substàncies que s'afegeixen als aliments per prolongar la data de consumició del producte que es vol elaborar, donar-li més sabor, color, olor... (entre d'altres). Els podem identificar amb el seu nom complet o amb la lletra “E” seguida de tres números:
   • E1 (i dos números més): colorants
   • E2 (i dos números més): conservants
   • E3 (i dos números més): antioxidants
   • E4 (i dos números més): texturitzants
   • E5 (i dos números més): reguladors d'acidesa
   • E620 - E635: potenciadors de sabor
   • E901 - E904: aportació de brillantor
   • E950 - E967: edulcorants
4. Sucres afegits: els sucres són hidrats de carboni simples i el seu consum abusiu resulta perjudicial per a la nostra salut. L'ideal seria minimitzar al màxim la seva ingesta diària, per la qual cosa és important que ens fixem en la quantitat real (afegida de manera artificial) de sucre que porta el producte que comprem. Normalment acostuma a ser difícil d’identificar perquè apareix emmascarada amb altres noms i costa reconèixer-los. Alguns dels més comuns són: glucosa, sacarosa, dextrosa, xarop de blat de moro, fructosa, concentrats de sucs de fruites, mel de canya... Tots són sucres afegits (no naturalment presents) durant el procés d'elaboració del producte.
5. Valor energètic: serveix per indicar-nos la quantitat o nombre de calories que aporten els 100 gr. d'un producte. Acostuma a aparèixer primer en quilojoules (kj) i a continuació en quilocalories (kcal), indicador en què normalment ens fixem. El valor energètic d'un producte no determina la seva qualitat i no és millor o pitjor per tenir un de major o un menor número de quilocalories. No totes les persones necessitem el mateix, sinó que tenim uns requeriments nutricionals diferents i hem de regular la nostra alimentació en funció del que realment necessitem.

Si encara et queden dubtes, l'equip d'expertes i experts entrenadors de MAMIFit i els metges de les assegurances de salut de Tomamos impulso t'ajudaran a resoldre dubtes, llegir i interpretar de manera correcta l'etiquetatge dels productes que consumeixes perquè puguis portar una alimentació el més saludable, equilibrada i ajustada a les teves necessitats. D'aquesta manera, aprendràs estratègies per adoptar uns bons hàbits que t'ajudin a millorar la teva salut i qualitat de vida.

Més sobre mi
Sandra Solaguren-Beascoa. Graduada en CAFiE (Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport). Especialista en salut, entrenament i dona. Doctorada en Biomedicina en la Universitat de Granada. Entrenadora i investigadora a MAMIfit.