L'ansietat, l'exercici físic... i les endorfines!

L'ansietat es defineix com un estat emocional negatiu, d'agitació i inquietud desagradable, caracteritzat perquè la persona anticipa un perill, i en el qual predominen símptomes psíquics i sensació de perill imminent, la qual cosa provoca diferents respostes a nivell cognitiu, fisiològic i conductual.

Quan realitzem exercici físic, a nivell fisiològic entren a escena les diferents glàndules de l'organisme. Són òrgans clau a l'hora d'obtenir energia i fer que el cos funcioni correctament durant l'exercici. Les glàndules segreguen les diferents hormones necessàries per poder dur a terme l'activitat esportiva. En aquesta resposta hormonal i metabòlica a l'exercici, les endorfines (substàncies químiques que produeix el nostre organisme) juguen un paper important, ja que són alliberades a la circulació sanguínia o a diferents àrees del nostre cervell.

Què ens donen les endorfines?

Les concentracions elevades en sang d'endorfines, conegudes com “la droga natural de la felicitat”, induïdes per l'exercici, s'han relacionat amb diversos canvis psicològics i fisiològics, incloent-hi:

• Millores en l'estat d'ànim en patologies com la depressió, l'estrès i l'ansietat.
• Alteració de la percepció del dolor i fatiga (com a analgèsic natural).

L'esport com a remei natural

La pràctica d'esport ens ajuda, tant per estar en un correcte estat emocional com actuant com un potenciador de les capacitats cognitives del cervell.

A través d'un programa ben estructurat d'entrenament de la condició física, principalment enfocat a l'entrenament de força, podem aconseguir:

• Reduir els símptomes de disfunció del son diürn i millorar la qualitat del son.
• Millorar la salut emocional i prevenir els símptomes depressius.
• Molts estudis ressalten que l'exercici físic és un mètode vàlid per complementar la psicoteràpia per al tractament de l'ansietat.
• Adherir-se a l'entrenament (“addicció”) es relaciona amb: una reducció de l'ansietat i l'estrès.
• Adherir-se a l'entrenament (“addicció”) es relaciona amb: el suport i la relació social, la sensació de recompensa, la gratificació personal, l'augment de la vitalitat i energia.
• Millorar la nostra imatge personal i autoestima.
• Millorar la composició corporal (reducció del % de massa grassa i augment del % de massa magra).

Què és l'entrenament de força?

Els estudis científics ens diuen que el tipus d'entrenament ha de ser agut en intensitat, amb predomini de l'ús de càrregues i entrenament concurrent (combinació de l'entrenament de força i resistència).

Alguns punts clau per a un entrenament de força (consulta sempre amb el teu expert en entrenament o amb el metge de la teva assegurança de salut l'adequació d'una pauta d'entrenament a la teva situació personal):

• Freqüència: mínim 3 vegades a la setmana.
• Intensitat: moderada a vigorosa.
• En entrenaments concurrents: optar per dies alterns (1 dia força i, al següent, resistència cardiovascular).
• En entrenaments de força: és necessari realitzar un bon treball amb càrregues elevades.
• Pla elaborat i supervisat per un professional en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (a MAMIFit trobaràs el teu).
• L'adherència a l'entrenament és clau per aconseguir efectes a mitjà i llarg termini.

En definitiva, l'ansietat ens pot arribar per estrès en la feina, per situacions personals, per desencadenants imprevistos... són molts els motius i, sigui com sigui, sempre és essencial comptar amb un metge que ens acompanyi i ens tracti adequadament per superar-la. Però si acompanyem aquests tractaments amb exercici podem intensificar les sensacions positives físiques i mentals i sumar en la direcció d'aquesta recuperació del nostre estat d'equilibri emocional per a la vida.

Més sobre mi
Sandra Solaguren-Beascoa. Graduada en CAFiE (Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport). Especialista en salut, entrenament i dona. Doctorada en Biomedicina en la Universitat de Granada. Entrenadora i investigadora a MAMIfit.