L'ordre com mengem és important

Posem-nos tècnics només per un moment, per començar: la glucèmia postprandial (nivell de glucosa a la sang entre la ingesta dels aliments i les dues hores posteriors) és un dels principals marcadors que serveix per aclarir el diagnòstic de diabetis. La regulació d'aquests nivells resulta essencial per minimitzar els “pics” de glucosa a la sang i ajuda a evitar l'aparició d'episodis d'hiperglucèmia postprandial.

L'ordre d'ingesta dels principals macronutrients (carbohidrats, greixos i proteïnes) ha mostrat ser un regulador clau de la glucèmia postprandial. En concret, durant un àpat, consumir aliments rics en greixos i proteïnes abans dels que tinguin un alt contingut en hidrats de carboni, redueix notablement aquest marcador i endarrereix el buidat gàstric, millorant l'alliberament d'insulina estimulada per la glucosa i contribuint a disminuir-ne l’eliminació. Aquesta estratègia ens ajudarà a mantenir uns nivells de glucosa estables i millorar la tolerància a la glucosa, afavorint la reducció del risc d'augment de pes corporal, en comparació amb una “precàrrega” de carbohidrats (primer macronutrient de l’àpat) (Nesti et al., 2019). O sigui, pollastre amb patates, no patates amb pollastre.

En aquest sentit, diferents investigacions revelen una notable reducció (30-50 %) del “pic” de glucosa a la sang, després d'haver realitzat una “precàrrega” (ingesta prèvia) d'una combinació de proteïnes i greixos a l’àpat principal (Tricò et al., 2015). En un altre estudi similar també es va mostrar una reducció del 30 % en els nivells de glucosa després dels àpats, quan es consumien 50 grams de proteïna abans d'una ingesta d'aliments d'alt índex glucèmic (Jakubowicz et al., 2014).

No tot val per a tothom

Tot i això, cal assenyalar que l'efecte d'aquesta “precàrrega” de macronutrients sobre l'aparició d'un estat d'hiperglucèmia postprandial s'ha estudiat principalment en persones diagnosticades amb diabetis tipus 2, revelant efectes positius similars als tractaments farmacològics. Per contra, en el cas d'aquelles persones amb Diabetis tipus 1, implementar aquestes estratègies per controlar els nivells d'hiperglucèmia és molt més complex. Encara no existeixen prou resultats com per poder afirmar la seva efectivitat i, amb freqüència, la seva implementació s'ha associat amb un risc més gran d'hipoglucèmia induïda per insulina (Nesti et al., 2019). Tot i això, cal dir que un estudi recent elaborat amb adolescents amb diagnòstic de Diabetis tipus 1 ha mostrat petites reduccions (10 %) dels nivells mitjans de glucosa quan s'ingerien greixos i proteïnes 15 minuts abans de consumir hidrats de carboni (Faber et al., 2018). En aquesta mateixa línia, en el cas d'aquelles dones amb diabetis gestacional, l'estratègia de prioritzar una “precàrrega” baixa en carbohidrats, encara que poc estudiada fins al moment, és prometedora, reduint significativament la glucosa postprandial i en dejú (Li et al., 2016).

Menjar sa... i en un ordre sa

En definitiva, en els subjectes “sans” (sense diagnòstic de diabetis), l'ordre de la ingesta dels aliments durant els àpats ha de ser un aspecte més a tenir en compte, ja que servirà per generar beneficis addicionals sobre el seu estat de salut general, ajudant a mantenir uns adequats nivells de glucosa a la sang, així com a regular el pes corporal (augmentant la sensació de sacietat).

Tanmateix, en les persones amb diabetis (sobre tot tipus 2), aquesta seqüenciació i temporalització del consum dels principals macronutrients resultarà un element clau per regular els nivells de glucèmia postprandial i evitar l'aparició de “pics” d'hiperglucèmia, millorant el control de la diabetis i amb això, la seva qualitat de vida.

En tot allò relacionat amb l'alimentació, i més si tens diabetis, és clau comptar amb el suport de metges i nutricionistes. Saps que a Tomamos impulso en tens molts a prop teu i a la teva disposició, a través de les assegurances de salut, perquè els preguntis tot el que necessitis.

Més sobre mi
Sandra Solaguren-Beascoa. Graduada en CAFiE (Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport). Especialista en salut, entrenament i dona. Doctorada en Biomedicina en la Universitat de Granada. Entrenadora i investigadora a MAMIfit.